Instruments
La base rítmica de la nostra musica és la percussió i el vent. Sorprèn un poc que en una illa tan mediterrània no s'incloguin instruments de vent en la seua música. El tambor, la flauta, l'espasí (peça metàl·lica en forma d'espasa) i les castanyoles, acompanyen els nostres balls i les nostres festes.
El tambor. El tambor és l'instrument base per la música tradicional a Eivissa. Està fet de pi, és necessari un exemplar pruo ample i molt recte, es buida quan encara està verd, deixant un ample de cinc mil·límetres aproximadament. llavors s'adorna amb llavorats simbòlics o pintant les simbologies principalment de verd o vermell, la pell sol ser la del conill o de corder. Aquesta pell se prepara i es talla de forma rodona i es cus a un cercle de sabina del qual es podrà enganxar amb cordes d'una pell a l'altra i amb aparells de cuir o fusta es tensaran les pels al to adequat. Aquesta pell té una corda atravessada que fa vibrar el so del tambor.¡
La flauta. És una branca de baladre buidada. Té tres forats, dos a la part de dalt i un a la de baix.A la part superior per on es bufa està el capçal tapat per fusta i deixant una entrada petita. Dalt hi ha un forat quadrat que sol estar decorat amb detalls de metal. Les flautes estan decorades amb símbols variats, es toca amb una mà i és l'únic instrument de vent que acompanya els balls.
L'espasí. L'espasí és un instrument metal·lic de percussió, la seva forma recorda una espasa, es toca amb una barra metàl·lica, sol acompanyar a la música per els balls. El seu so és semblant al del triangle. L'espasí prové de que abans s'utilitzava una espasa per tocar i va anar derivant a aquest instrument.
Les castanyoles. Les castanyoles Eivissenques són de les més grans d'Espanya junt a les de les Illes Canàries, el so de les castanyoles recorda als cascos d'un cavall trotant sobre un terra dur, esàn fetes de ginebre. Tenen dos parts: les partes planes tenen el buit corresponent per a la ressonància, aquest forat correspon a la part més alta del costat corb, descendint cap als costats, després està el separador que és una fusta de poc gruix i del mateix ample que la part superior, subjectada per un llaç que permet adaptar la castanyola a la mà. Les castanyoles solen tocar-se quan es balla o per acompanyar la música.
La xeremia. La xeremia no acompanya el ball però és un instrument de vent molt tradicional d'Eivissa, era utilitzada pels pastors i per sonades improvisades. Aquesta feta de canya té cinc forats que es fan amb un ferro calent i en la part superior té una llengüeta que li dóna aquest característic so vibrant, sol estar pirogravada amb detalls molt simples. La xeremia doble també té cinc forats cadascuna donant-li doble sonoritat, a la part superior se li afegeix un tros més de canya que és la que portés la llengüeta, aquesta és una altra manera d'aplicar la llengueta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario